Aquest novembre primaveral fa por; perquè sembla que els pitjors pronòstics es comencen a complir i fan que el canvi climàtic esdevingui una evidència que posa en perill el món tal com el coneixem: l’alternança d’estacions, els límits del mar, la supervivència de centenars d’espècies animals i vegetals, la viabilitat dels conreus que ens donen de menjar. I pensem com és d’urgent la substitució de la combustió fòssil per a l'obtenció de l’energia en què es basa el benestar que coneixem per altres mètodes que ja estan inventats i que, en un novembre com aquest, semblen la nostra salvació. Però la seva implantació no és fàcil i no tan sols és pel fet de trencar l’ordre econòmic establert al voltant del petroli.

 

Si us interessa aquest tema us recomanem dues pel·lícules que aborden el conflicte entre l’antic i el nou món i com de complexa és l’afectació de la vida rural per fer viable el desenvolupament de les energies renovables que, paradoxalment, ens permetran conservar el planeta. Alcarràs, de Carla Simón, i As Bestas, de Rodrigo Sorogoyen, han hagut d’enfrontar-se per representar Espanya en la nominació a l’Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Alcarràs, que ja va guanyar l’Ós d’Or a la Berlinale, en va resultar escollida, però ens semblen comparables per la seva qualitat.

 

Carla Simon fa una pel·lícula plena d’emoció on un grup d’actors no professionals ens endinsen en la història d’una família de pagesos de Lleida que viu la seva darrera collita. La decisió d’instal·lar plaques solars allà on hi havia els presseguers posa fi a una forma de vida, familiar, esforçada i lligada a la terra que Alcarràs mostra amb tensió argumental, profunditat dels personatges i gran sensibilitat.

 

As Bestas és un thriller rural gallec on, a diferència d’Alcarràs, els pagesos autòctons desitgen que una multinacional d’energia eòlica instal·li molins del vent als seus camps per abandonar la duresa i la precarietat de la vida rural. El film gira al voltant del conflicte que es genera quan una família burgesa de francesos compra una de les finques de la zona per dur una vida de camp idealitzada des de la comoditat de qui té recursos i no ha hagut de viure de la terra, i s’oposa a la col·locació dels molins. No us perdeu la interpretació de Luis Zahera en versió original.

 

Totes dues ens donen una visió complementària que propicia el debat dintre de cadascú de nosaltres, ja que voldríem plorar en veure arrencar els presseguers i volem que la família de francesos se’n surti, però entenem que ja fa massa calor per continuar de la mateixa manera.