Després de dotze anys d’escolaritat, més de catorze mil hores a les aules, riures, plors i aproximadament uns mil cent exàmens, s’acosta aquell moment tan temut per tots els alumnes de segon de batxillerat: les proves d’accés a la universitat. Tres dies en què es determina el trajecte que faràs en metro els pròxims quatre, cinc o sis anys, el teu futur grup d’amics, el bar al qual aniràs entre classe i classe. Tres dies en què aconseguiràs el teu somni, si és que en tenies cap, o potser el destí decidirà per tu. Tres dies on dependràs de tot, de la teva preparació, de la dels altres, de l’atzar, d’un mal de panxa. En definitiva, tres dies decisius, la fi del món o la Terra Promesa, un esglai en sentir parlar del mes de juny i pensar què dimonis haurà estat de mi.

​

Els professors de segon de batxillerat ens coneixen a tots. Coneixien els alumnes que van venir abans, i els que vindran després. Alguns d’ells ens coneixen des que érem petits, ens han vist lluitar, o patir, o perdre’ns. Ens hem fet grans aquí, al davant d'aquestes pissarres, amb les llibretes verdes a les mans. I ara ens acomiaden amb alegria i angoixa alhora. La funció de l’escola envers les PAU és complexa i compleix diverses funcions: Ens orienta, ens prepara, ens motiva i ens acompanya.

 

Un dels grans reptes és saber cap a on anar. Triar per fugir, triar per diners, triar perquè ho vàrem decidir ja fa temps mirant una pel·lícula, triar perquè sabem que la mama seria feliç. Triar atrevint-te, triar amb el cap, o amb el cor. No saber què triar perquè tens 17 anys i no saps res de res. L’escola ha organitzat taules rodones amb la participació d’exalumnes de Casp, molts d’ells pares, mares i germans nostres, cobrint un ample ventall de professions. Es van fer taules diferents  pels alumnes del Batxillerat Científic,Tecnològic, Social i Artístic. Mitjançant aquestes exposicions hem pogut desmitificar imatges preconcebudes, hem pogut sentir les valoracions que ells mateixos han fet de les seves trajectòries professionals, imaginar les seves vides, les seves motivacions i recances. Hem pogut treure una mica el cap per la finestra.

 

L’escola porta el pes de la nostra preparació acadèmica. Segon de batxillerat té el doble repte d’impartir un temari extens, a diferència d’altres països com els Estats Units on la major part de la matèria ja està donada abans del batxillerat, i d’entrenar els alumnes per expressar els seus coneixements seguint el format emprat per les PAU a les diferents matèries. S’entrena, tanmateix, la velocitat, tenint com a referència els temps de les diferents proves, proposant major nombre d’exercicis per millorar-ne l’agilitat. Alguns alumnes hem pogut entrenar també la por escènica, participant en les olimpíades de Química i de Geografia, que més enllà de la mateixa competició, ens ha permès familiaritzar-nos amb alguns dels escenaris que acolliran les PAU.

 

Per últim, l’escola, que no és més que les persones que la formen, té la tasca imprescindible d’acompanyar-nos al llarg de tot aquest difícil però emocionant camí. La seva experiència ens tranquil·litza, i el seu afecte ens motiva. Apretant i al mateix temps traient pressió, animant-nos quan no queden forces, donant-nos confiança en el futur que està per arribar.