Els periodistes de la NEI
ELISENDA DAURA RIBERA
Tutora de 1r d’ESO-NEI
NEI
El grup d’ampliació de llengua de la NEI està treballant els gèneres periodístics i tres alumnes han volgut publicar la seva tasca a a la revista de la nostra escola, una revista que ara és una mica més de l’alumnat.
L’aula auxiliar on ens reunim s’ha convertit en la redacció d’una revista digital de la NEI. Els alumnes han triat quin gènere periodístic volen treballar i de què volen parlar. Han fet entrevistes, notícies, reportatges i articles d’opinió, i han tocat temes culturals, esportius i socials. L’educació els interessa i tres periodistes novelles publiquen a continuació tres peces: un reportatge sobre un agermanament entre primària i secundària, un article d’opinió sobre l’ensenyament de la música i una entrevista a la Maite Andreu, la directora general de Jesuïtes Casp, amb la lectura de la qual descobrirem moltes coses sobre les obres al xamfrà de Casp.
ERICA FUSTER FONT
1r d’ESO-NEI
El reportatge
Activitats amb grans i petits
El 19 de desembre els alumnes de primer de primària van anar al sisè pis a visitar als de primer d’ESO per a rebre un regal.
Els petits estaven fent un projecte anomenat El misteri del temps, en què treballaven el pas del temps en el nostre dia dia. Els alumnes de l’ESO, a classe de Llengua castellana i literatura, estaven treballant l'expressió escrita a través de l'autobiografia. Aleshores els dos cursos es van agermanar a partir d’un encàrrec molt especial: cada alumne de primària faria un dibuix de l'objecte sobre el qual volia saber-ne la vida i el seu agermanat d’ESO escriuria per a ell l’autobiografia d’aquell objecte. Els més grans van fer volar la seva imaginació i van posar en marxa la seva competència en expressió escrita per a poder complaure als seus agermanats. Van treballar els camps semàntics i els camps lèxics per poder dotar l’objecte d’una vida coherent, partint de la figura retòrica de la personificació.
A més, el mateix dia de l’entrega dels textos, els alumnes del primer curs de la PIN van poder gaudir del Nature World Congress, un projecte on els alumnes de primer d’ESO estudiaven els fenòmens meteorològics i prenien consciència de les diferents problemàtiques atmosfèriques. A més també es van començar a familiaritzar amb el laboratori i van poder conèixer la varietat de climes d’arreu del món. Com a treball final van fer unes maquetes sobre un dels temes dels quals havien fet recerca utilitzant tota mena de materials. Els alumnes de primer de primària van assistir a aquest congrés on van aprendre a cuidar del nostre planeta a través dels alumnes més grans.
A propòsit d’això, hem entrevistat a Marta Godes per parlar de l’experiència de l’agermanament i saber alguna cosa més sobre el projecte El misteri del temps. Ella és mestra d’educació primària i exerceix la seva professió des de setembre de 1998 i, a Jesuïtes Casp, des de setembre de 2007. Ha estat tutora i mestra especialista en l’àrea de Música i, actualment, és cap de Pastoral i Formació Humana de la PIN (4 cursos) i adjunta de direcció de la mateixa etapa. També és autora de vuit projectes per a cicle inicial de primària, i Projectes Pal de Paller de Didacta Plus.
Marta, m’agradaria fer-te algunes preguntes sobre el projecte en què estaveu treballant a primer de primària just abans de Nadal. Per començar, quins eren els objectius d'aprenentatge d’El misteri del temps?
El que el projecte pretén és que els nens i nenes s'adonin que el nostre dia a dia s’organitza en mesures de temps i que hi ha una rutina que ens fa prendre consciència de la necessitat d’ordenar-lo. A partir d’aquí es desenvolupen activitats sobre el pas del temps en les persones, en la natura i en els objectes. Per altra banda, també es treballa el lèxic relacionat, que en aquesta edat és molt necessari: els mesos, els dies de la setmana, com s’organitza un calendari, els dies festius… També es fa referència a èpoques passades, quan es parla del pas del temps històric.
Quines matèries es treballaven?
En aquest projecte, com en els altres, es treballa el Medi natural i social com a eix. També es treballa molt tot el tema lingüístic: escriptura, lectura, comunicació oral i comunicació escrita en diferents llengües (català, castellà i anglès). Per últim es treballa transversalment alguna activitat de Religió.
Hi havia un producte final com a primer d’ESO-NEI? En aquest cas, quin era?
El producte final d’aquest projecte és realitzar un calendari PIN per grups de tres o quatre nens, preparant un mes del calendari anual actual. Allà inclouen els festius i, paral·lelament, hem treballat el dia del Sant del seu nom, els dies d’aniversari i les festivitats de cada mes. Saber col·locar els dies de la setmana i els mesos els ajuda a orientar-se.
Es mostraven motivats els alumnes? Quines tasques del projecte els van agradar més?
Una de les activitats que crec que els va agradar més és que quan fem el pas del temps en les persones distribuïm les diferents etapes entre ells, és a dir, que uns es fixaran en el nadó, uns altres en el nen, alguns en l’adolescent, en l’adult, i d’altres en la vellesa. Han de buscar algun referent de la família i fer una mica d’investigadors: fixar-se en quina és la seva rutina, a què dedica el temps d’oci, a què dedica el seu temps de treball i quines són les seves aficions, perquè vegin que a mesura que vas creixent les teves responsabilitats i els teus gustos i aficions van canviant. I el fet de fer una mica d’investigadors i “espiar” els agrada. Després feien una exposició oral explicant la seva recerca.
És un projecte molt motivador, de fet, quan el presentem, sempre ho fem amb una caixa de cartró on hi ha diferents objectes i ells han d'intuir de què anirà, així que fem sempre una mic de show. En el cas concret d’El misteri del temps, venen l’Esther o la Mònica, que són les nostres companyes de secretaria, i arriben tard. Ho fan perquè no tenen el rellotge i perquè no havien calculat bé el temps, i el projecte queda encetat amb una mica d’espectacle. Llavors ens preguntem si cal que sapiguem quina hora és. Alguns diuen que no, que antigament si et fixaves en el sol ja te n’anaves a dormir quan es ponia. Cada alumne ho entoma d’una manera diferent.
Ara, m’agradaria parlar sobre l’experiència amb l’agermanament. Creus que és important que alumnes, grans i petits, puguin col·laborar i conèixer les coses que aprenen els companys d’una altra etapa? Per què?
Primer hi ha un fet de germanor, un fet social que jo crec que és recíproc. Vosaltres, els alumnes grans, assumiu un extra de responsabilitat al fer de capdavanters, d’haver d'explicar coses i d'ajudar a companys més petits. Aquests s’emmirallen molt amb els grans. És clar que els petits, generalment, estan sempre molt més motivats en l’aprenentatge davant dels mestres, però si a sobre el “mestre” és un alumne més gran, l’escolta és molt més potent pel fet de voler fer el que feu vosaltres.
El fet de saber què s’està aprenent en un curs o en un altre és excel·lent, perquè sempre et centres en el teu curs i pots perdre una mica el fil de què es fa l’escola.
Vas veure els alumnes i les mestres emocionats amb l’agermanament?
Sí, és una activitat que agrada. Ara feia temps que no es feia a causa de la pandèmia. Tampoc n’hem fet gaires perquè a nivell logístic i d’organització és feixuc i hi a moltes variables. Però crec que és un recurs que s’ha d’utilitzar, que dona força a l’escola, ja que estem tots junts en diferents nivells, però treballant pel mateix. La veritat és que sí que ens agrada.
En aquesta ocasió els nens de primer de primària van fer un dibuix amb projecció fora de l’aula, ja que era pels de secundària, i aquests van escriure un text sobre el dibuix que també tenia aquesta projecció. Creus que és més significatiu pels alumnes saber que el que fan no és quedarà a la carpeta?
I tant, sempre busquem això; que sigui útil i funcional, i vosaltres ens doneu aquesta eina: “Estic dibuixant una cosa per inspirar a un alumne gran i que en pugui fer un escrit”.
Coses com aquestes poden ajudar a motivar als alumnes de primer de primària i fer que s’esforçin més?
Sí, perquè saben que tot això anirà a parar a mans d’algú i tindrà el seu reconeixement. A més, aquest fet és més motivador perquè cadascú feia un dibuix i cadascú rebia una història.
S'han celebrat altres esdeveniments d’aquesta mena? Quins?
En altres cursos sí que n’havíem fet als voltants de Nadal per felicitar-nos una mica les Festes amb alguna dinàmica. Fèiem algun bingo nadalenc o compartíem cançons o poemes. També s’havia fet alguna trobada per motivar la lectura dels petits: els grans llegien als petits o els petits es deixaven ajudar. Abans era més constant. Ara s’està engegant un pla molt diferent, no sé si n’esteu al cas, que és el TEI (Tutoria Entre Iguals). Es buscarà una mica la línia de que hi hagi un agermanament gran i petit, i que vetlli una mica per qüestions com ara com estem, qui són els nostres amics o si acostumem a estar bé a l’escola, a través de trobades.
Els nens petits agraeixen que alumnes grans els dediqueu atenció, perquè sou vitals, sou energètics i ells noten aquesta jovialtat.
Per tenir feedback de l’experiència, també hem anat a primer de primària per preguntar als més petits com van viure l'agermanament. Heus aquí un petit vídeo que recull les seves valoracions.
I, a tall d’exemple, un dibuix de l’Oliver Durán de 1r C de la PIN i el seu text agermanat escrit per l’Erica Font de 1r E d’ESO-NEI.
AUTOBIOGRAFÍA DE UNOS PRISMÁTICOS
Cuando abrí los ojos por primera vez vislumbré un montón de máquinas borrosas. De hecho, todo a mi alrededor estaba difuminado. Aun así, en ese momento no sabía qué era ver de verdad. Una cinta negra bajo mi montura empezó a moverse y me pusieron unas gafas que más tarde entendería que se llamaban lentes. Solo sabía que a partir de ese momento ya vería de maravilla.
Mi nuevo propietario me introdujo en un cajón. Me pareció muy bonito, ya que pertenecía a una cómoda de madera adornada. Estuve allí unos días envuelto en la oscuridad. Pero una mañana en la que el sol relucía sobre nuestras cabezas y parecía que quisiera quemar el mundo para demostrar su valía, él acercó sus ojos a los míos y empecé a ver de verdad. Era una locura; me aproximaba y me alejaba frenéticamente y podía ver todo el bosque. Al día siguiente esperaba el mismo momento, pero decidió que me tendría que fijar en la vecina de al lado. En aquel momento me di cuenta de lo extravagantes que son los humanos.
Desde ese instante deseo que otra persona se pegue a mí para poder observar a mi propietario, del que no conozco más que sus enormes ojos azules.
NÚRIA IZQUIERDO ARIAS
1r d’ESO-NEI
L’article d’opinió
L'ensenyament de la música en l'àmbit escolar
Aquest article pretén tractar tota la polèmica sobre l’educació musical en l'àmbit escolar, per tal de destruir la idea errònia que en té la societat, respondre als dubtes de les famílies, endreçar el desgavell d’opinions i conduir l’ensenyança de la música cap a un lloc millor. Perquè… què la fa fonamental?
La societat s’ha qüestionat de generació en generació la importància de la música en l'àmbit educatiu. La música ha estat menyspreada des que es va introduir com una matèria més del currículum. “És un peix que es mossega la cua”, comenta Maria Jesús Culleré, directora de l’Escola de Música Casp i també professora de música de 1r i 2n d’ESO de Jesuïtes Casp. “Si des de dalt, el Departament d’Educació no li dona importància, això es reflecteix en com s’educa i fa que les famílies sovint no l’entenguin ni la valorin.”
La música ens ha acompanyat des de l’inici de l’espècie. Ens ha ajudat, segur que en molts moments, a cadascú de nosaltres; ha sigut part dels fonaments de moltes cultures, la base de moltes creences i, des del començament de la humanitat, ha sigut i és un dels descobriments més importants de l’home, tant que avui dia encara ens sorprèn la seva grandiositat.
“La música és un ensenyament integral que permet a l'alumne desenvolupar i treballar moltes capacitats. A través d'aquesta, i normalment sense adonar-se’n, l'alumne rep un creixement emocional i intel·lectual molt gran: la virtut de la paciència, l’escolta activa, la concentració i, a més, ajuda a millorar les relacions socials i la interacció entre nens”, explica Maria Jesús Culleré. “Els ajuda a expressar-se i, a més a més, els fa sentir més lliures a l’hora de moure’s o interactuar.”
A l'antiga Xina, Confuci, gran pensador, no es podia imaginar una educació sense la música, a la qual considerava la segona més rellevant de les sis arts essencials en què s'educaven els joves. Aquestes eren: cerimònies, música, tir amb arc, conducció de carros, escriptura i matemàtiques.
Estudis científics de la McGill University de Canadá assenyalen que la música té efectes positius en el desenvolupament cognitiu, creatiu, intel·lectual i psicològic dels infants. Fins i tot s'ha demostrat que la música estimula l'hemisferi esquerre del cervell, l'encarregat de l'aprenentatge del llenguatge, els números i l'ús de la lògica.
Per conèixer com es porta això al terreny pràctic, en l’entrevista que va concedir Anna Díez Bereziartua, dedicada fa més de trenta anys a l'ensenyament musical amb infants, adolescents i adults, diu: "Que la música augmenta la capacitat de memòria, atenció i concentració dels nens no és res de nou. Com tampoc ho és la relació existent entre la música i les matemàtiques" diu. "Però anem per parts. El treball melòdic afavoreix la memorització de textos i la correcta accentuació de les paraules i fins i tot millora la dicció. El treball auditiu amb melodia i timbre beneficia la capacitat de concentració i l'aprenentatge d'altres llengües. Mentre que el treball rítmic ajuda a la comprensió de les relacions matemàtiques", assegura Anna Díez. En aquest sentit, també és interessant saber que la Universitat Autònoma de Barcelona va acollir professors universitaris i formadors de mestres de diferents països europeus del projecte European Music Portfolio: Sounding Ways into Mathematics (EMP-P), que pretenia incidir, d'una banda, en el treball conjunt d'habilitats matemàtiques i musicals en l'educació primària i, de l'altra, en el foment de la creativitat dels docents com a mitjà per afavorir una educació més interdisciplinària.
La ciència ja ha comprovat vegada rere vegada que la música és una part importantíssima de l’educació global i que és una eina imprescindible per dur sempre a mà. Un cop entenem que la música és necessària en l'educació dels alumnes, cal parlar del seu ensenyament, tema molt controvertit entre el professorat de la matèria. Un llenguatge tan gran i amb infinitat de vies per descobrir-lo, com s'ha d'ensenyar?
Un punt clau és que la manera d’ensenyar música no ha de ser la mateixa a infantil, que a primària o que a secundària. L'enfocament que se li ha de donar ha de ser diferent, perquè són edats diferents. El que sí que està clar és que és necessari que des de ben petits aprenguem música si volem educar bones persones.
“Als estudiants de magisteri que volen exercir de professors de música, des del Departament d’Educació, no se’ls demana quasi res. El problema el trobem aquí”, apunta Maria Jesús Culleré, parlant de la seva experiència. “Després es troben que, malgrat tinguin un pla que serveixi de guia per totes les escoles de Catalunya, aquest no és gaire clar i permet que cada mestre l’interpreti a la seva manera. El que s’hauria de fer per millorar el seu ensenyament és impartir unes classes als mestres que donen aquesta assignatura, fer un pla més clar i precís dels continguts que s'han de treballar, i netejar la visió que es dona de la música.”
És veritat que encara queden moltes coses per corregir, moltes pedres per treure del camí que estem traçant poc a poc i molts matisos per pintar, però vull creure que anem per bon lloc. Des de Casp aposten per un bon ensenyament de la música pels seus alumnes. La seva col·laboració amb la societat és un fet i hi ha un gran compromís al darrere.
MIA BOFILL MORILLAS
5è C Primària-NEI
L’entrevista
Al gener van començar les obres per crear un espai d’estada més segur i més amable a l’entrada de l’escola. Ja són diversos els centres de primària i secundària de l’Eixample que han millorat el seu entorn i ara és el torn de Casp. Maite Andreu, directora general de Jesuïtes Casp, ens explica allò que no sabíem d’aquestes obres i, al final de la conversa, ens dona una exclusiva.
Maite, aprofitant que tots els pares i alumnes podem veure que alguna cosa està passant a les voreres del voltant de l'escola, hem volgut fer-te aquesta entrevista perquè ens expliquis el procés de pacificació de les obres que s'estan duent a terme al xamfrà de Casp 25.
Què són exactament aquestes obres que s’acaben d’iniciar al voltant de l’escola?
Aquestes obres formen part d’una història que comença fa gairebé més de tres anys. Es tracta d'un projecte de l'ajuntament de Barcelona que pretén millorar l'entorn al voltant de les escoles.
Per participar en aquest projecte, les escoles ho han de demanar. Nosaltres ho vam fer perquè som al centre de Barcelona, el nostre entorn és complicat i també perquè tenim una Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) que ens donava suport i que demanava si es podria fer alguna acció per millorar la seguretat a l’entrada de l'escola. Amb aquest projecte l’entorn es prepara perquè el nostre voltant es pacifiqui, passant menys cotxes i a menys velocitat, perquè per aquests passos de vianants us moveu molts nens i nenes, i és un espai de risc on tots hem de conviure amb seguretat.
Com va començar aquesta iniciativa?
Tot això va començar amb l’AMPA. Vam veure altres escoles de Barcelona on l'ajuntament hi havia fet actuacions. Per què la nostra no podia fer-ho? Quan ho vam demanar, ara fa més de tres anys, hi havia una llista llarga d’escoles que també ho havien fet. Ens van avançar que ens tocaria pel 2022, però va arribar la covid i es va ajornar. A finals del curs passat ens van avisar que aquest gener les obres es posarien en marxa.
Quan ens van confirmar el projecte, vam fer un procés de participació per veure què hi volíem tenir al voltant de l’escola. L'ajuntament ens va enviar uns tècnics a fer un taller amb alumnat i famílies, i hi van participar alumnes des de P5 fins a batxillerat. El resultat es va presentar a l'Ajuntament de Barcelona; ells van mirar què demanàvem i ens van convocar a una reunió. De tot allò que havíem demanat, ens van dir què podíem fer. Hi havia coses que no podíem incloure al projecte com, per exemple, recordo que els nens deien que estaria bé que hi hagués bancs amb carregadors de mòbil. Van acceptar els bancs, però no la proposta dels carregadors.
Per què és tan important aquest projecte per l'escola?
Algunes famílies, en un primer moment, diuen: “Ui! Això ens perjudica perquè jo deixava al meu nen a la cantonada i ell entrava; jo no havia de parar i això ara ho podrem fer menys”. Però hem de pensar que ara tindrem una petita plaça, un espai sense risc i amb bancs per a tota la comunitat educativa. També pot ser que algun professor amb un grup d’alumnes digui: “Mira, avui que fa un dia maco, en lloc d’estar tancats a classe, per què no baixem a baix?”
Quina resposta hi ha hagut per part de l'Ajuntament? Ho han posat fàcil?
Bé, l'Ajuntament ha posat els mitjans que té. Per les primeres escoles, jo crec que hi havia més pressupost. Ara no pots ser gaire creatiu; els alumnes van donar idees que no eren excessivament cares, però que eren originals, i ells el que fan és posar elements més o menys iguals a tots els centres.
Aquest espai es farà només al carrer Casp o també a Llúria? Com es pot organitzar en un carrer tan transitat?
A Llúria ja hi tenim una tanca i la vorera és bastant ampla, així que agafaran tot Casp 25. Al xamfrà de Llúria hi haurà espais verds amb alguns elements com jardineres, i aquí hi ha un tema en què ens haurem d'implicar tots una mica, perquè… què creus que els passarà a les plantes amb el temps? S'aniran morint, fent malbé. Aquestes jardineres són enmig del carrer i vosaltres cada dia veureu com estan. Si no ens en cuidem entre tots, com podem veure en altres escoles, la part verda anirà desapareixent.
Tindrem per fi una senyalització de trànsit que indiqui que hi ha una escola?
Sí, segurament a tots els carrils, a terra, hi escriuran el Som escola, perquè indiqui que cal afluixar el pas. Ara mateix costa veure que som una escola, tot i que tenim una pancarta, perquè som un edifici com tots els de l'Eixample.
Quan es creu que s'acabaran les obres?
A nosaltres ens van dir (i al cartell de les obres també ho diu) que s'acabaran al març com a molt tard. Després de Setmana Santa podrem fer la inauguració dels nous xamfrans.
Quin disseny tindrà aquest espai? Mobiliari per seure, zona verda…
Al terra pintat hi haurà alguns jocs i també alguns elements per fer equilibris. I també espais per seure. Al principi hi havia més idees, però malauradament s’han anat reduint.
Ja que estem aconseguint uns carrers més sostenibles al nostre voltant, dins l’escola hi ha alguna actuació prevista? Tindrem una escola més verda?
Bé, tenim alguns petits canvis previstos. Per exemple, hi haurà un espai del pati en el qual no es jugui ni a futbol ni a bàsquet. Aquest estiu es construirà un pati més tranquil, amb terra i amb plantes, que serà el pati dels petits, tant del MOPI com de la PIN, i que estarà al peu de l'edifici de la pin. També estem parlant de posar jardineres amb plantes a les balconeres.
