Hem fet una enquesta a alguns companys de classe i n’hem extret la conclusió que la breu visita al poble de Molins de Rei i la mitja hora en silenci (havíem de caminar durant mitja hora sense relacionar-nos amb els nostres companys per poder aprofundir en els nostres pensaments) van ser les dues activitats més interessants. Més enllà d’això, també vam fer moltes activitats individuals en què, responent unes preguntes a la nostra llibreta personal, vam poder aclarir el nostre objectiu acadèmic: la nostra relació amb els amics i familiars i el que volem i el que no volem de la vida; cal dir que les preguntes proposades per la Teresa donaven molt de joc i et portaven a rumiar moltes coses.

 

El grup, a banda de ser dirigit per la professora Teresa Costa (tutora de 4t d’ESO C) comptava amb l’ajut d’un monitor de l’espai migdia Rocadino el qual, en mostrar un interval d’edat més reduït amb l’alumnat,va aportar diversió, fraternitat i proximitat.

 

Així doncs, si el recés d’aquest any ha resultat ser tan fructífer, per què no el repetim l’any vinent en comptes de tornar a Manresa? Hem fet aquesta pregunta a molts companys i la gran majoria ha contestat que, tot i no saber com és dormir a Manresa i fer les seves respectives activitats, el d’aquest any els ha regalat uns dies de relaxació entre tants exàmens i els ha permès conèixer una mica més els seus companys de classe. Suposem que la decisió de tornar a Manresa o seguir amb el nou model de recés depèn del professorat i de la situació covid.