Des del primer moment que vaig arribar a aquesta escola m’he sentit com a casa meva, com si hi hagués estat sempre. És veritat que els temes culturals, de fons, els he anat aprenent; però en aquest moment de tancament puc dir que em sento orgullosa de pertànyer a aquesta comunitat educativa.

​

Una de les coses que em va cridar l’atenció va ser el fet que tenir el despatx al mig d’un pis, al mig de l’escala, et permetia formar part del dia a dia del que passa amb els alumnes. Us he de dir que em va sorprendre MOLT positivament que, en creuar-me amb alumnes, aquests em saludaven pel meu nom, entraven al meu despatx amb dubtes, amb queixes, amb propostes: una meravella. Aquest despatx, al mig, ha permès que la “direcció” no sigui una entelèquia sinó una part del que passa cada dia a l’escola, l’ha dotat naturalment d’humanitat.

​

Us trobaré a faltar perquè heu estat el motor de la meva feina, de la meva vocació educativa. 

​

Volia fer també una menció a les famílies de l’escola. Segurament no sou conscients de com de significatiu ha estat el vostre paper. Moltes vegades m’heu transmès la percepció que no s’avança; però podria omplir més d’un foli amb el llistat de les coses que hem millorat gràcies a les vostres participacions en entrevistes amb els tutors, amb els coordinadors i amb mi mateixa: un munt. 

​

Quan vaig arribar, un dels meus objectius va ser encetar una comunicació fluïda i pràctica amb les famílies. La consolidació de les trobades dels delegats amb els tutors de la secció, les periòdiques trobades amb els responsables del curs i les esporàdiques amb mi com a directora han creat un circuit de confiança i de col·laboració fantàstic.

​

Aquest vincle família-escola ha estat fonamental en els canvis que s’han produït, en decisions que us hem consultat i hem pres; i en la gran crisi que vam tenir amb la pandèmia. 

​

Rebeu el meu reconeixement i admiració per la confiança dipositada, per posar-vos al nostre costat per treballar junts aquests tres últims cursos; per ser-hi.

​

I, vull pensar que “no és més que un breu adéu”, que ens trobarem a la vida.