Quinze són quinze...
A l’EMC estem de celebració. Ja portem 15 anys omplint de música les parets de Casp.
CARLES MERINO
Cap d'Estudis
Professor de Guitarra, Llenguatge Musical i Cambra
EMC
Som escola
Deia Gabriel García Márquez que quan un nadó agafa el dit del seu pare per primera vegada, l’agafa per sempre. El mateix es podria dir de la primera vegada que uneix els llavis al pit de la mare.
Som escola, pregonem des de l’EMC. I som escola perquè des del nostre naixement, aquells 5 primers anys abans de bufar el primer paquet d’espelmes dins d’un oceà d’incerteses, seguim la doble llum del far que ens guia a voler ser un espai d’aprenentatge i convivència i al mateix temps ser un espai que permeti l’atenció individualitzada: l’aprenentatge mirant els ulls, cara a cara, pell amb pell, de tu a tu.
Creiem en l’escola com a espai d’intercanvi, un espai habitat per una comunitat que conviu, que s’adapta, que té el dret i el deure de conèixer-se; una comunitat viva, que respira, que transpira i fa olor, que transmet sensacions, que de vegades riu, que de vegades ha d’eixugar llàgrimes, que de vegades fa coses molt ben fetes, que sovint s’equivoca; una comunitat que té molt clar que amb els unísons no es pot fer música, que necessitem consonàncies, dissonàncies i contrapunts i que hem d’aprendre a seguir la partitura, però que també hem de ser bons improvisadors.
Creiem en l’escola perquè es aquell lloc màgic on passen coses; així, tal com raja i de manera abstracta: hi passen coses. Sí, creiem en l’escola perquè és aquell lloc on totes i tots aprenem.
Però també creiem en una altra escola, aquella escola que sorgeix de la diferència i de la individualitat. Volem ser l’escola que veu brillar els ulls d’un infant davant d’una nova joguina meravellosa, i quan agafa l’instrument amb por, o amb poca traça i maldestrament, o d’una manera brillant per naturalesa, saber que l’estem acompanyant a començar un camí.
Perquè a més a més de tot això també...
Som música
El nostre infant és a punt de convertir-se en un petit músic, i quan d’aquell tub, o d’aquell tros de fusta en surti un so, i aquest so vagi seguit d’un altre i d’un altre, i així dia rere dia, curs rere curs, la seva música serà un reflex de la seva pròpia veu. Podrà parlar en un altre llenguatge.
Llenguatge, la gran conquesta del nostre cervell, la capacitat de veure una dona en un borrall de tinta i saber quin lavabo correspon, poder transformar la fricció de l’aire amb les nostres cordes vocals i fer que un cor bategui amb força dient t’estimo, mirar aquells petits i preciosos gargots i sentir les paraules de García Márquez o saber quina quantitat de farina hem de posar al pastís d’aniversari.
Sabem que a les nostres mans tenim aquest poder, sabem que amb els sons dels nostres instruments podem emocionar-vos; però també sabem que per comprendre amb profunditat aquest llenguatge necessitem temps i un aprenentatge profund. Volem veure i viure músics i no només instrumentistes; volem ajudar a trobar la pròpia veu musical i no ser un manual d’instruccions tècniques. Amb els nostres primers anys de vida, després d’aprendre a conviure dins d’aquell nou món, també havíem forjat la nostra identitat, la nostra pròpia veu, el nostre llenguatge.
Després de bufar les espelmes del pastís vam descobrir una cosa preciosa: dins d’aquelles coses que passen en una escola, quan som escola de música i estem acompanyant i ajudant a formar veus pròpies, aquestes veus es poden unir. Podem parlar tots alhora, sabent allò que diem, i que les veus no es trepitgin sinó que es complementin. Màgia? No! Música!
Doncs som-hi, que tenim feina. Ja podem començar a fer la massa del pastís, i volem que sigui un pastís dolç però no carregat de sucres, bonic però sense colors artificials, amb un polsim d’humor, molt educatiu, que no es desfaci amb la calor que cada cop ens turmenta més a les acaballes de curs, i corre que el forn encara no té la temperatura, parem compte de no cremar la crema, alerta que se’ns fan grumolls i... feliç desè aniversari, EMC! El teu propi concert de graduació, una gran festa per descobrir-nos en un lloc preciós amb una identitat i una veu pròpia que es comença a fer sentir més enllà de les parets de Casp.
Som barri
Després de la primera relació física amb el món, saber què podem i què no podem tocar, saber moure les cames i els dits i després de dominar el complexíssim art de la paraula estem preparats per conèixer i escoltar la pròpia veu, per conèixer l’espai propi i combinar colors i tècniques per dibuixar els nostres primers autoretrats.
Però sempre hi ha un més enllà, i en aquest cas descobrim que el món i jo passem a ser jo amb el món i que totes les certeses de la primera infància es comencen a posar en dubte en un saníssim procés de reconstrucció, de reafirmació d’algunes coses i de canvis en moltes d’altres.
Ha arribat el moment que l’Escola de Música Casp obri les portes a una nova fornada d’infants, una nova fornada que volem veure créixer i formar-se dins les nostres portes, dins la nostra escola. Ha arribat el moment d’acollir una nova fornada de professores i professors, amb empenta i idees noves, amb ganes de viure i conviure dins la nostra comunitat i de crear les seves petites escoles dins de cada aula, mirant els ulls del seu alumnat amb mirades noves i il·lusionades.
Per tot això, dins de la nostra adolescència com a escola, hem decidit posar-nos ben guapos i posar un cartell ben gran a l’entrada, de cara al món, perquè se’ns vegi.
És que tenim moltes, però que moltes ganes de treure el bol i posar-nos mans a la feina per cuinar un pastís de quinzè aniversari, un pastís que volem que tingui l’experiència de totes les persones que fa anys que us moveu pels racons de Casp i posant-hi els ingredients frescos i nous que ens aporteu les persones que heu arribat noves.
Per a aquest pastís tenim pensada ja una setmana cultural, plena d’activitats i tallers diferents i especials i tenim ganes d’omplir l’escola de música amb audicions i concerts (la propera cita és ben aviat, el nostre primer concert de santa Cecília el dia 20 de novembre a les 8 de vespre a la Sala Sant Ignasi, us hi esperem!). I més coses que se’ns aniran acudint, entre totes i tots, per fer d’aquest 15è aniversari una festa de música, una celebració per mostrar-nos sense complexos i amb l’energia d’un bon Allegro Vivace dir ben fort que...
Som música, perquè som pell i som veu, perquè som vibració i emoció.
Som escola, perquè amb totes les veus en podem fer una de sola.
Som barri, perquè volem que la nostra música traspassi les parets de Casp.
Per molts anys!
