El MOPI fa 5 anys

Al MOPI estem d’aniversari! Sembla mentida però aquest curs 2018-2019 l’infantil de Casp celebra que fa 5 anys que va començar a caminar.
1811_MOPI_MolinaParejaMariona.jpg

MARIONA MOLINA PAREJA
Mestra d'Infantil

boto audio.png

Començament MOPI

MOPI

Després de mesos de preparació, planificació i obres, el 12 de setembre de 2014 es va fer realitat el somni de tots els educadors i les famílies de Casp: va obrir les portes l’escola d’educació infantil!

 

Havíem imaginat una escola dinàmica, bonica i agradable. Oberta a l'alegria, a la curiositat, a la imaginació i amb passió pels descobriments, per la cultura, per compartir i per aprendre. Teníem la il·lusió d'oferir una escola més actual. No sols per la imatge (renovant les instal·lacions), sinó renovant també les metodologies i els objectius. Teníem clar que calia engegar un nou model pedagògic que s’adeqüés al món on vivim. 

Per aconseguir-ho, ens calia un equip de mestres amb les idees clares, que treballés com una pinya i amb ganes d’afrontar un projecte tan ambiciós. En aquest sentit, la Betlem Ramoneda, directora de l’etapa en aquell moment, recorda que engegar el MOPI de Casp va ser tot un repte. La il·lusió que hi vam posar en tot, la feinada feta per tot l'equip docent i la col·laboració i confiança absoluta de les famílies van ser clau.” I és que, com ara repassa l’Ester Salud, actual directora del MOPI, “estava tot per fer, però això va ser un privilegi. La possibilitat d’engegar una renovació com aquesta des de zero va ser una experiència i un aprenentatge brutals”. La Laura Campos, mestra d’Anglès i de Música i la Gemma Luna, mestra de P4, afegeixen que “per a un mestre això és un regal. Quan et prepares per ser docent, una de les teves aspiracions és poder desenvolupar un projecte pedagògic per millorar l’escola en la qual treballes”, tot plegat “va ser una possibilitat de canvi i una oportunitat per replantejar-nos l’educació que volem”.

 

I les famílies? Què hi deien? Quina escola desitjaven? La Malena González, mare d’un exalumne del MOPI, ens explica quin era el seu sentiment abans de començar: “crèiem que els mètodes pedagògics tradicionals estaven obsolets, la innovació i les noves formes d'ensenyar i aprendre són ja no tan sols una opció, sinó una necessitat i agraïm que els Jesuïtes ens l'ofereixin”. Tot i que som conscients que hem de seguir treballant de valent perquè l’educació significa no aturar-se, cal dir que estem satisfets i contents de la feina feta fins ara perquè entre d’altres coses, els feedbacks de les famílies són molt positius, tal com ens comenta la Malena. “El Iago, el nostre fill, va entrar al MOPI amb 2 anys. Encara recorda els projectes que més li van agradar i aplica encara, en el seu dia a dia, els recursos adquirits per fer les seves tasques de manera autònoma. Per a nosaltres va ser fonamental l'empatia i la connexió que es va establir entre els infants i els seus mestres”.

 

I com ha sigut el camí per arribar fins aquí? D’entrada, no va ser fàcil. L’Ester apunta que “les dificultats més destacables van ser les relacionades amb tot allò que no depenia de nosaltres: aules inacabades, nervis per no tenir-ho tot a punt…” i que afrontar una renovació pedagògica d’aquesta magnitud “demana un alt grau d’implicació i de compromís per part de tots. Tot i així, l’evolució del MOPI al llarg d’aquests anys ha estat evident: ens hem conegut, hem après dels errors i hem anat millorant tot allò del qual no estàvem satisfets. Ara estem en una etapa de més maduresa, de presa de sentit i d’arrelament”. En aquesta línia, la Laura també ens diu que “tenim una proposta metodològica clara que ja hem aconseguit consolidar amb diferents metodologies a projectes, racons i tallers, estones de treball tutorial, etc.”.

 

En resum, han estat anys de mirar més enllà del dia a dia, sempre tenint present on volíem arribar. Podem dir que estem contents de com hem anat avançant i evolucionant i sabem que part de l’èxit o el fracàs dependrà de les persones que formen part del MOPI. En aquest sentit, la Maria Delgado, mestra de P3, ens fa la reflexió que “el més important és tenir clar que tots formem part del MOPI: tutors, mestres especialistes, direcció, TEI, monitors de menjador, etc. La il·lusió que fa veure que tots junts construïm un nou model educatiu que proporciona als alumnes tots els ingredients per créixer, aprendre i relacionar-se en un entorn agradable dona molta satisfacció”.

 

Tenim la sort de poder dir, per tant, que a dia d’avui, i tal com ho defineix l’Ester, “el MOPI és vitalitat, són somriures, és moviment, és respecte a cada nen/a… amb l’objectiu clar d’educar els nens i nenes perquè siguin feliços i es desenvolupin de forma sana, en un ambient on se sentin estimats”.

1811_MOPI_Celebrem5anys_06.jpg