Els ambients d'aprenentatge a la primària inicial (PIN)
Artistes? investigadores? inventors? Ajudem a descobrir els talents i els interessos dels nostres alumnes
MERCÈ SABATÉ SALAZAR
Directora de la Primària Inicial
PIN
Dilluns, dos quarts de quatre de la tarda. Després d’una estona de lectura es comencen a obrir les portes de les aules de 1r i 2n de primària. Els nens i nenes, amb la seva llibreta d’ambients sota el braç, surten per anar a l’espai que els toca. Durant uns minuts, els passadissos de la PIN es converteixen en una circulació alegre d’alumnes on es poden sentir petites converses al voltant del que aniran a fer:
–“A quin ambient vas? També vens a Chronos? Jo l’últim cop vaig anar a Demetra”
No és sorprenent trobar algun nen o nena plantat davant del que fins fa un moment era una de les classes de primer o segon, llegint el cartell que hi ha damunt de la porta amb el nom d’un dels ambients.
Una vegada situats, saben que no podran començar fins que la mestra els hagi explicat quines són les propostes que podran fer. Quan arriba el moment, es distribueixen per les diferents propostes, convivint i aprenent junts, nens i nenes de tots dos cursos. Abans de finalitzar, dediquen un temps a recollir perquè cada grup pugui tornar a la seva aula i tancar el dia valorant el que han après.
Passejar-se per cada un dels ambients ens permet veure el que hi està succeint: alumnes actius en el seu aprenentatge i autònoms en la tria i realització de les tasques. I això és precisament el que volíem aconseguir: oferir als nostres alumnes un espai dins de l’horari per poder anar descobrint allò que els interessa o que se’ls dona bé i al mateix temps desenvolupar la seva autonomia. Ser autònom també és un aprenentatge que s’ha d’anar guiant i acompanyant, i els ambients d’aprenentatge ens ajuden a fer-ho realitat.
Així doncs, durant tres tardes a la setmana van passant pels diferents espais on troben propostes relacionades amb l’ambient que han triat. Se’ls ofereixen ambients artístics, corporals, científics, tecnològics i de coneixement del món. Per molt que ens puguin sorprendre els seus noms, els nens i nenes tenen molt clar què hi passa en cada ambient i què hi poden aprendre.
Finalment, no podem oblidar un dels elements fonamentals perquè tot això s’esdevingui amb èxit: el paper del mestre. La seva intervenció, centrada a oferir propostes variades per atendre la diversitat dels alumnes i a acompanyar-los en la realització de les activitats triades, facilita que cada un d’ells puguin anar avançant en el seu procés d’aprenentatge.
Sens dubte, podem dir que els ambients d’aprenentatge són un dels moments en què aconseguim una interacció més propera entre alumne‒mestre i entre els mateixos alumnes i del qual ens sentim molt satisfets.