L'Escola d'Estiu celebra el seu 35è aniversari!

Manguerazos, cançons, excursions, piscina..., i tants somriures, i noves amistats, i corredisses… Però, sobretot, moltes ganes de tornar-hi i de viure aquest any tan especial tots plegats. T’hi esperem!
Laia Torrejon i Fortea.JPG

LAIA TORREJÓN I FORTEA
Paraescolars 

Jordi_Peiró_Giribets.jpg

JORDI PEIRÓ GIRIBETS
Paraescolars 

MENOF

Imatge 1.JPG
Imatge 3.JPG

La sala era fosca, amb cinc finestres tancades. Els seus sis, onze, setze, vint-i-dos, trenta-cinc anys, vestits amb roba senzilla sense gaires coloraines van recórrer-la amb la vista. Al centre, un bagul antic, marró, i ple de pols, esperava. Pacient. S’hi va acostar i hi va seure al davant. Amb les mans i molta cura, va obrir-ne el pany, que va cedir ràpidament. Va aixecar la tapa, i una olor de calor, d’aigua, d’alegria, va escalfar l’estança. Va agafar el primer que els seus dits van trobar. Un llibre prim, amb un nen a la portada. El Petit Príncep. El va obrir. A la primera pàgina hi havia escrita una frase: l’essencial és invisible als ulls. Un espetec va fer que es girés. Dues de les finestres s’havien obert i un fil de llum s’escolava a l’estança. Penjades d’elles hi havia quatre samarretes, de color gris, lila, groc i vi amb un sol taronja al centre de cadascuna. Va seguir remenant. Va topar amb una carpa petita, de joguina, vermella. Hi tenia enganxat un paper amb unes paraules: Al món del circ, ningú no és superior a l’altre. Un cop sord i un raig ample i clar de llum. Dues finestres més s’havien obert i cinc samarretes amb un sol al mig i de color blau cel, verd clar, blau elèctric, blau fosc i verd fosc van balancejar-s’hi. Es va tornar a concentrar en el bagul, cada vegada més il·luminat. Un objecte rodó li va cridar l’atenció. Era vermell. Vermell molt fort. I viu. Tenia forma de nas, de nas de pallasso, i una tira convidava a posar-se’l. Ho va fer, i l’última finestra va espetegar amb força i tota la cambra va quedar sotmesa a la llum. Una samarreta de color verd clar, també amb un sol taronja al mig, va despenjar-se fins a acariciar el terra. La va agafar, la va mirar per davant i per darrere i va descobrir que era de la seva talla. Va treure’s la grisa que duia i es va posar la verda. Va mirar el seu reflex a la finestra, i sense voler, va somriure, feliç. 

Llavors, el seu voltant va començar a moure’s, i va descobrir que era dins del vagó d’un tren, inundat de llum, de fotos de tots els infants que havien viscut el juliol a l’escola i dels monitors que els havien acompanyat. El tren ja era en marxa, i en una de les parets hi havia un cartell. Benvinguts al món del circ. Deixeu-vos endur per la màgia i veniu a celebrar amb nosaltres el 35è aniversari de l’Escola d’Estiu.

Com va dir el gran pallasso Brunno Tallarini,

 

«En el món del circ tots fan coses diferents, però ningú és superior a l'altre. Junts, fan possible que tot allò que és màgic, sembli real i, fins i tot, que tot allò que és real pugui semblar màgic». 

 

Fa 35 anys que la marea verda de monitors i monitores de l'Escola d'Estiu aixeca la carpa del circ al mes de juliol per fer que, infants, joves i famílies, visquin l'essència del Sol de l'Escola d'Estiu.

Imatge 4.JPG

Entrevistes

Anna Kendall i Àlex Catalan

Alumnes de 5è de Primària

Oriol Jiménez
Pare 

Pep Guarido
Exmonitor 

Laura André
Alumna 1r Batxillerat

Laura Alegret

Exmonitora i mestra

David Planas

Exmonitor

Fa 35 anys...

Fa 35 anys que la marea verda de monitors i de monitores de l'Escola d'Estiu aixeca la carpa del circ al mes de juliol per fer que, infants, joves i famílies, visquin l'essència del Sol al casal d’estiu de l’escola. Per aquest motiu, el divendres passat, dia 5 d’abril, l’actual equip de l’Escola d’Estiu convocà un sopar de retrobament i de celebració. Tots els monitors i les monitores que han sigut bases d’aquest immens circ des dels seus inicis fins a l’actualitat hi foren invitats.

La vetllada, que començà a les 20:30 h, estigué amarada de moments emotius, evocats a través de paraules, d’imatges, i d’aprenentatges de pallassos; d’estones de posar-se al dia, d’abraçades i de riures a peu dret i al voltant d’una taula; i de bufar les espelmes, conjuntament, de tres pastissos, que duien, entre les seves capes de xocolata, de llimona i de Nutella, un sol de colors, tants, com gent ha fet gran l’Escola d’Estiu, i una xifra orgullosa, trenta-cinc anys. I, per recordar aquesta tarda i aquest vespre que ja no duran l’adjectiu de qualsevol, resten les imatges que cadascú es pogué fer al photocall a l’entrada i les que cada convidat es trobà en un sobre amb el seu nom enganxat a la paret. Rebent-los. Però, també, una bossa de tela, amb la silueta d’una nena, alçada cap al cel per prendre el sol entre les seves mans i, a dins, un nas, ben vermell. Indispensable per no oblidar, mai, el nen i la nena que tots alberguem dins.

IMG_3439.JPG