Hem de començar dient que, amb el treball que presentarem, no hem volgut minimitzar el que la Covid-19 ha provocat a les nostres vides. Podríem fer un llistat de les pèrdues, dels dols, de les mancances, però, en aquest final de curs, ens hem volgut centrar en allò que ens ha vingut amb la pandèmia i que ens ha permès millorar.

​

Quan tot just feia un any que van iniciar el primer confinament, vam contemplar amb alegria la situació en què ens trobàvem i, fins i tot, vam pensar que les restriccions que estàvem patint quedaven minimitzades davant de situacions tan terribles com les que es van viure el març del 2020.

​

Hem volgut fer l’exercici, en un principi forçat, sobre aquells aspectes que havien suposat oportunitats individuals i/o col·lectives.

​

Deia que l’exercici va ser forçat perquè, quan parlem de com ens trobem actualment, el llistat de greuges és infinit. No hi ha cap aspecte de la nostra vida que no s’hagi sentit afectat per aquest virus. Ara bé,  en positiu, si ens hi aturem, hi ha canvis que han estat profunds, ja que han influït en creences, en sentiments i valoracions de les coses, en el coneixement de nosaltres mateixos i dels que ens envolten.

Hem estat capaços de distingir matisos inapreciables fins al moment. Hem descobert fortaleses i fragilitats en aquest nou temps de confinament intermitent i prolongat.

​

I, entre la fortalesa i la fragilitat, hem descobert la importància de l’altre i de nosaltres mateixos en relació amb ell. Quan hem parlat amb el nostre alumnat i equip docent, hem constatat com les relacions, les interaccions, la comunicació i la seva mancança, el fet de compartir, etc. han estat claus per a la supervivència de l’ànima, que és el fet de socialitzar-nos.

​

A causa de les mascaretes hem perdut part de la nostra expressió quan ens comuniquem presencialment: el conjunt dels trets. Ens hem quedat amb la mirada que adquireix una importància superior; són mirades que comuniquen i projecten com mai. I el gest? Qualsevol gest que l’acompanya adquireix rellevància, sentit…

​

Amb els alumnes reporters de l’etapa, la Bet Novelles i el Bruno Segura, hem escoltat representants d’alumnes i de professors, equips de tutors i hem recollit el que avui us presentem.

​

L’Enric Masllorens, en l’última trobada dels EEDD Raimat ’21 apel·lava els responsables de les escoles a tenir una actitud positiva conscient. “L’optimisme conscient és la tendència a veure i jutjar les coses pel seu costat més favorable, però sense amagar el costat més negatiu. Sense enganyar-se. L'optimisme conscient vol dir reconèixer que moltes coses han de millorar, però es concentra en allò en què podem influir. Veure l’ampolla mig plena, reconeixent que hi ha una part buida, veure tot allò bo que hem assolit sense que ens enterbolim pel que resta fer.“

​

Això és el que hem volgut recollir i esperonar amb la nostra participació en aquest número de Casp 25.