La Ruta Ignasiana
PASTORAL I FORMACIÓ HUMANA
Us compartim una experiència valenta de camí seguint la ruta de St. Ignasi quan va anar de Manresa a Barcelona. Un camí per descobrir el camí personal que estem fent a la nostra vida.
EDUARD ESCUDERO
Consiliari de 1r de batxillerat
TERESA COSTA
Tutora de 4t ESO
Àudio gravat per Pol Jardí Yanes, Salva Torner Del Barrio i Berta Ferrer Chichiercha, alumnes de 1r de Batxillerat participants a l’experiència
Des del passat dimarts 27 d’abril fins al dissabte 1 de maig ha tingut lloc l’experiència de la Ruta Ignasiana, amb la participació de 41 alumnes de 1r de batxillerat. La ruta ignasiana és una experiència de pastoral que s’ha creat nova aquest any, davant la impossibilitat d’anar a Loiola i Xavier, però amb les mateixes ganes d’anar a les arrels de la Companyia de Jesús i de la pròpia vida.
Les ganes de mantenir una activitat amb aquesta llarga tradició i bona rebuda en l’alumnat ens ha animat a proposar aquesta ruta: un camí compartit des de Manresa, passant per Montserrat, Olesa de Montserrat, Sant Cugat del Vallès fins arribar a Casp. Ho han fet acompanyats del magnífic equip d’acompanyants format per les sis monitores i monitors, exalumnes de l’escola, els dos intendents, un jesuïta i dos professors de Casp.
No podíem passar per alt que aquesta experiència, enmig de la pandèmia que estem vivint, ha seguit el protocol COVID i tots els participants i acompanyants van fer un test d’antígens a la mateixa infermeria de l’escola 24 hores abans de marxar, amb l’alegria i la sort que tothom va donar negatiu!
Amb ganes d’aturar(-se) un dia a dia ben intens, un bon grup de joves s’han animat a posar-se la motxilla i fer camí –extern, però sobretot intern– amb altres companys i companyes de curs, molts d’ells encara no gaire coneguts. I, d’aquesta manera, aprofundir en el seu moment vital, en les relacions, en els valors, les motivacions més profundes i els seus somnis de futur, tot resseguint les passes i la vida de Sant Ignasi de Loiola. L’exemple i testimoni inspirador del pelegrí Ignasi que també va deixar-ho tot i va fer camí tot buscant la millor manera d’ajudar més les persones.
Tot fent camí, amb poc més que allò indispensable, hem pogut gaudir de moments de silenci personal, per pensar en la pròpia vida, les relacions i els somnis de futur –tot reconeixent d’on venim–, de profundes converses en parelles i del compartir en petits grups dinamitzats pels exalumnes.
Alhora, durant aquests dies hem tingut la sort de ser acollits per tants llocs i persones; com a la nostra pròpia vida... Especialment, volem destacar l’acollida al Casal Arrupe, a Sant Cugat, a la casa d’hospitalitat de la Fundació Migra Studium (entitat dels jesuïtes que treballa a favor de la dignitat de les persones més vulnerables), en la qual viuen joves immigrants que són acollits i acompanyats amb l’objectiu d’integrar-se i construir una vida aquí. En aquesta ocasió, però, ells eren els que ens acollien a casa seva i nosaltres érem els acollits.
Ara, la ruta continua en el nostre dia a dia: a l’escola, a la família, amb les amistats, a la societat. A tants llocs, espais i relacions on encara queda molt camí per fer. No podem acabar sense agrair als joves, als monitors, a les famílies i a l’escola tot l’esforç fet per tal que, malgrat tot, haguem viscut aquesta fantàstica ruta.
Moltíssimes gràcies i bona ruta a tothom!