Són els benjamins de secundària, però són perfectament capaços d’entendre la diferència entre sentit propi i sentit figurat. Durant setmanes hem estat treballant la metàfora en diferents concrecions; la diferència que presenta amb la imatge o la comparació, i com la fem servir en expressions populars que tenim interioritzades. Partint de diversos exemples, hem posat en marxa  la metàfora visual en alguns clipmetratges del projecte El teu punt de vista pot canviar el món i també en les fotografies del projecte Antiga Grècia, que representaven narracions mitològiques.

 

De les imatges a les paraules. I la metàfora ha saltat de les hores de projecte a les de llengua. La llegim per tot arreu; incrustada en narracions i desfilant per poemes de Lorca, Machado o Carner, entre altres. I l’hem capturada. N’hem identificat el terme real i l’imaginari però, sobretot, l’hem feta.

 

I si durant el projecte de Rapers i reporters vam donar prioritat a la mètrica, el ritme i la rima per denunciar injustícies socials, al Projecte Lector ens hem cenyit a la poesia clàssica, a la regularitat i a la formalitat, amb la base del símbol, la llengua i la distància irònica. D’entrada, Fora sentiments Tria un element de la realitat i fes que hi llisquin versos enllà convertint-lo en un artefacte precís metafòric. No cal explicar-lo; ha d’explotar. Si en tens cura, els sentiments també hi apareixeran.

 

Veure el seu procés ha estat bonic i interessant. La dificultat de començar a escriure, les tries que fan, el fet que costi deixar enrere la primària i renunciar als rodolins o a rimar fàcil. Veure que canviant una sola paraula “el poema peta”. Hem hagut d’insistir en el valor de l’esborrany i del vers blanc. Aquest vers no rima, han dit. I què, hem respost. És tan bonic que diu veritat.

 

Tot, perquè els nostres alumnes tinguin l’oportunitat de ser educats en la sensibilitat i la intel·ligència.

​

​

Un muro

Caen los rayos de sol al galope

al anochecer, sobre mi cerezo,

y con su espalda de largas lanzas,

el frutero solo se queda sin sol.

El cerezo crece despacio,

el frutero siente el dolor,

el de las naranjas desconsoladas

que caen a su alrededor.

 

Jorge Apesteguia, (1r ESO-NEI E)

 

​

La telaraña

Entre dos hojas, veo

líneas rectas y blancas,

blancas como la nieve

y entre la nieve, manchas.

 

El sol refleja

las gotas de rocío

que cuelgan de sus hilos

tejidos en las horas.

 

Laia Sanahuja, (1r ESO-NEI F)

 

​

Vidrio

La translucidez de tus ojos

en la luna sangrienta

como un cristal viendo

pasar tu pura presencia.

​

Roto a pedazos cortantes

como el filo de un cuchillo

mira a todos los mortales

corriendo por el pasillo.

 

Albert Amador,  (1r ESO-NEI A)

 

​

El higo

Mi amigo es un higo triste,

un higo que cae,

dejándose llevar por el viento.

Cae donde muchos han caído, 

pronto se pudrirá y se abrirá

hasta que ya no sea nada,

hasta que alguien lo recoja.

​

Gerard Girbau,  (1r ESO-NEI F)

 

​

El barco

Hay barcos que se hunden,

y hay barcos que no callan.

Hay barcos que se rinden,

y hay barcos que naufragan.

 

El mar, envejecido,

que en caos va formando

mis pobres marineros,

mis barcos tristecidos (sic).

 

Anyi Chen, (1r ESO-NEI E)

 

​

El cerezo

Hay un cerezo amargo

en medio del jardín.

Tiene los frutos rojos,

Como las rosas frescas.

Sin embargo, hay algo en él

Jugoso, dulce, como miel,

Como tus labios al volver.

 

Helena Bellot, (1r ESO-NEI F)

​

​

​

​

Màgia (Mite de Medea)

​

Nora Fornons, (1r ESO-NEI B)