Les escoles jesuïtes de tot el món tenim trets pedagògics comuns, que sorgeixen de l’espiritualitat ignasiana, és a dir, que sorgeixen de l’experiència espiritual de sant Ignasi de Loiola, el primer pare General de la Companyia de Jesús. És, doncs, una pedagogia que té les seves arrels en una visió de la persona que va molt més enllà dels coneixements que pugui adquirir. Una pregunta essencial d’aquesta pedagogia i de la proposta educativa jesuïta és el “A què i per a què?” A què venim a l’escola, per a què hem de voler ser educats i formats? Així com els mètodes pedagògics adoptats per la Companyia de Jesús són molt diversos en els prop de 500 anys d’història, el que està clar és que no tot val. Una metodologia serà bona, ens diu Sant Ignasi, “mentre ajudi la persona a assolir allò per a què és creada”. 

​

​

Aquesta pedagogia va arribar al segle XX, i dos pares Generals de la Companyia li van donar una empenta impressionant d’actualització: el pare Pedro Arrupe i el pare Hans Kolvenbach. Aquestes dues figures gegants van salvar l’educació ignasiana secundària. En un moment en que el sector social de la Companyia criticava l’elitisme de moltes escoles jesuïtes, Arrupe, i més tard Kolvenbach, aposten pel sentit de les escoles, no justificat per l’excel·lència acadèmica, ni tan sols per l’educació en valors (quina escola pública no educa en valors, avui dia?), sinó com a plataformes educatives d’evangelització, que donen una bona notícia de transformació social i que donen sentit complet a la vida. 

​

D’Arrupe molts en deveu conèixer la formulació de l’educació ignasiana com aquella que vol formar homes i dones que visquin, lluitin, treballin per als altres. Arrupe concebia l’educació com una capacitació cap al servei, volia educar persones amb sentit social.

​

En un famós discurs de clausura del X Congrés d’Antics Alumnes jesuïtes a la ciutat de València, l’any 1973, el pare Arrupe va ser molt crític amb el que les escoles de la Companyia havien esdevingut, un discurs dolorós que va ser el detonant de moltes crítiques cap al pare General, però també un punt d’inflexió del qual encara ara en rebem els bons fruits. Llegiu-ne un fragment, en el que es dirigeix als antics alumnes així:

​

La nostra meta i objectiu educatiu és formar homes i que no visquin per si mateixos, sinó per Déu i per Crist; per Aquell que morí i ressuscità per nosaltres; homes per als altres, és a dir, que no concebin l’amor a Déu sense l’amor a l’home; un amor eficaç que té com a primer postulat la Justícia i que és l’única garantia que el nostre amor a Déu no és una farsa.

[...] Recolzat en aquesta confiança i utilitzant aquesta sinceritat, em disposo a respondre una pregunta que fa estona flota a l’aire i que més d’un de vosaltres ja s’haurà fet. Us hem educat per a la Justícia? Vosaltres esteu educats per a la Justícia? Responc. Si al terme «Justícia», i si a l’expressió «educació per a la Justícia» li donem tota la profunditat de què avui l’ha dotat l’església, crec que els jesuïtes hem de respondre amb tota humilitat que no; que no us hem educat per a la Justícia, tal com avui Déu ho exigeix de nosaltres. I crec que puc demanar-vos també a vosaltres la humilitat de respondre igualment que no; que no esteu educats per a la Justícia i que heu de completar l’educació rebuda. Vet aquí un aspecte profund de l’educació permanent. Més encara, ni tan sols m’atreveixo a dir –encara que en alguns llocs s’ha avançat molt– que avui en tots els nostres col·legis i en general en tota la nostra activitat apostòlica estem educant per la Justícia els nostres actuals alumnes i les persones a les quals arriba el nostre influx.

​

El pare Hans Kolvenbach, el pare General que succeí Arrupe fins a l’any 2008 al capdavant de la Companyia de Jesús, va aprofundir en l’aposta per l’educació i la justícia. De Kolvenbach surt la coneguda formulació de les 4C: La “persona completa”, l’ideal de l’educació jesuítica, és una persona competent, conscient, compassiva i compromesa pels altres. 

​

Podríem parlar llargament d’aquests dos Generals de la Companyia de Jesús, però en aquest article no hi ha ja més espai. El que ha de quedar clar és que nosaltres, com escola jesuïta que som, treballem per aquest ideal de persona que proposen tant Arrupe com Kolvenbach: Els inicis del dia que es fan des de P3 fins 2n de batxillerat, els projectes curriculars, la formació humana i social, la pastoral, el contacte amb la Fundació La Vinya, amb el Centre Obert Joan Salvador Gavina, amb l’Hospital de Campanya de Santa Anna, amb les escoles de Guatemala de Fe y Alegría, o amb la Fundació MigraStudium busquen provocar el modelatge de persones 4C, nois i noies que vulguin viure per als altres, no centrats en ells de manera egoista ni individualista, sinó amb sentit social i de solidaritat, com a camí que dona sentit a la pròpia existència, al projecte vital.

​

Aquests dies hem vist esclatar el conflicte bèl·lic a Ucraïna. L’escola, que no viu aïllada del món, va decidir educar també des de la mirada cap a aquest conflicte. I ho vam fer partint des de les 4C: Un acte al pati, amb tot l’alumnat, en el que només el silenci, la pregària i la música de la flauta travessera de la Irene Recolons (mestra de l’Escola de Música), amb la força visual de tot l’alumnat i professorat amb roba blanca, va voler fer sortir el cor compassiu i el cap conscient en el nostre alumnat i els nostres educadors. La campanya de recollida de material promoguda i treballada des de l’equip de Pastoral i Formació Humana i Social, i per alumnes de 3r i 4t d’ESO (alumnes que participen dels grups de fe, els FOC. En Joan Solano ens explica què van viure des de l’esclat del conflicte bèl·lic a Ucraïna) i per tots els tutors i tutores de l’escola va aportar el punt que pretenia potenciar el ser persones compromeses i competents. Quan els i les alumnes han portat roba, medicaments, bolquers, aliments, pensant en la població víctima de la guerra a Ucraïna, quan els tutors i tutores de tota l’escola han preparat inicis de dia (MOPI: Els colors de la Pau. NEI: Dimecres de Cendra), activitats per potenciar i impulsar la resolució no violenta dels conflictes, quan alumnes de batxillerat i 3r i 4t d’ESO han descarregat a la parròquia de Santa Mònica, a la Rambla, els cotxes de l’AMPA amb tot el que vam recollir, vam donar una passa més per aconseguir formar persones que vulguin ser homes i dones per als altres.