El primer dia de l’Encamina’t vam agafar el tren i el cremallera fins a Montserrat, entelat per un núvol de boira blanca. No vam poder veure la Moreneta però vam caminar fins al mirador de Sant Miquel, on hi havia una imponent creu plena d’ofrenes. Allà vam fer una reflexió personal enmig del silenci profund, gairebé inabastable, que ens envoltava.

​

L’endemà ens vam llevar de bon matí i vam caminar 15 km baixant des de Montserrat per arribar cap al migdia a Olesa, un poble encantador i entranyable, on a la tarda després d’un dinar, dutxa i descans reparadors vam participar d’una gimcana que ens va fer riure molt. Vam passar la nit en el local d’un cau dormint tots junts al gèlid terra protegits i envoltats pels nostres sacs.

 

Al matí del tercer dia la música ens va despertar i, encara somnolents, vam esmorzar ràpidament i ens vam posar a caminar. Ningú no s’esperava que, en acabar el dia, hauríem caminat 30 km. Vam arribar famèlics de descans a Sant Cugat, a una casa de colònies on vam gaudir de la companyia cantant a pulmó i bevent Fanta. Ningú no ens va insistir per dutxar-nos o anar a dormir: tots en teníem ganes.

 

L’últim dia ens disposàvem a emprendre el nostre tram final. A mig matí arribàvem a dalt de Collserola, amb Barcelona als nostres peus. El nostre destí havia arribat, i allà ens vam adonar que no semblava que portéssim 56 km a l’esquena, que el camí s’havia fet més curt gràcies als ànims, la serenor i al suport mutu.

 

Una vegada vam arribar a la capella de Casp a les 16 h, ens vam acomiadar nostàlgics amb el recull emotiu de les experiències viscudes.

 

I, sabent que aquesta experiència la recordarem durant molt de temps, només queda dir en nom de tots:

 

Gràcies, gràcies i gràcies.