El curs 2019-2020 va tenir un tercer trimestre ben inesperat quan la pandèmia de la COVID1-19 es va fer present arreu del món, amb un llarg confinament a les nostres cases i amb la continuïtat del curs escolar des de la distància. En aquell moment, sense temps de preparació prèvia, tota la societat va aprendre, a marxes forçades, noves maneres de treballar, de comunicar-se i de relacionar-se. Per a l’escola, el més important va ser cuidar els infants i joves, continuar mantenint-los vinculats a la seva petita comunitat de classe, als seus educadors de referència i a l’escola en sentit ampli i acompanyar les famílies en tot aquest procés. 

 

Tots hem après molt, i els encerts i els desencerts ens han donat eines i competències noves. Amb aquesta experiència vam preparar el nou curs seguint les indicacions dels departaments de Salut i d’Educació, però adaptant-les a la realitat de la nostra escola. L’objectiu prioritari ha estat mantenir al màxim la presencialitat, perquè sabem que el millor que podem oferir al nostre alumnat és el contacte directe amb els seus iguals i amb els educadors. 

 

Passat un trimestre, hem comprovat que l’esforç de tothom fa possible que l’escola, la nostra escola, sigui un espai segur per als qui hi convivim cada dia i un espai de creixement integral del nostre alumnat.

 

En aquests moments de pandèmia, l’escola esdevé més que mai una comunitat educativa que comparteix la missió d’acompanyar infants i joves perquè siguin capaços de crear un futur que ha d’estar ple d’esperança. 

 

Malgrat que visquem alguns moments d’incertesa,  resultat de sentir-nos fràgils, d’haver experimentat la feblesa i fins i tot el dolor com a persones, com a famílies i com a societat, estem convençuts que el suport mutu i la confiança ens fan més forts. 

 

I això ho veiem cada dia a les nostres aules, passadissos i patis. Veiem alumnes, petits i grans, que porten responsablement la seva mascareta, que saben conviure d’una manera diferent, que agraeixen estar junts, que gaudeixen aprenent, que s’adapten d’una manera natural a aquesta situació diferent. 

 

Veiem famílies que accepten una nova realitat que limita el seu contacte directe amb l’escola, que s’adapten a normes canviants, que necessiten més que mai informació, però que col·laboren i confien en la tasca dels educadors i educadores. 

 

I finalment, tenim uns equips docents i de gestió que han vist que aquest curs toca fer coses noves: acompanyar els alumnes a les entrades i sortides, controlar la temperatura i la rentada de mans, fer classe amb alumnes a l’aula i alumnes a casa al mateix temps o fer entrevistes virtuals amb famílies o entre nosaltres. Però malgrat totes aquestes novetats, el cor de la seva activitat no ha canviat: continua sent acompanyar, animar i motivar l’alumnat en el seu aprenentatge, tenir cura de la seva situació personal i emocional, promoure bones experiències de treball en equip, fer-los descobrir la seva capacitat per entendre el món i millorar-lo. I tot això no ho podem fer en solitari: ens necessitem més que mai els uns als altres.

 

En aquest context, tenen un ressò especial les paraules del general de la Companyia de Jesús, Arturo Sosa: aquesta pandèmia ha de ser un desafiament i una oportunitat pedagògica per a les nostres escoles.