Comencem per la teva infància...

​

Ens agradaria saber on vas néixer i quants éreu a casa teva. 

Vaig néixer a l’Hospitalet de Llobregat. La meva família estava composta pels meus pares i dos germans més grans. Em porto 9 i 11 anys de diferència amb ells. 

 

Què volies ser de petit?

De molt petit recordo que volia ser bomber. Més gran, cap als catorze, ja volia ser mestre. I es va confirmar quan vaig ser monitor amb setze anys al Casal Menjador de Bellvitge, que actualment és la Fundació La Vinya. S’hi oferia un casal de temps lliure per als infants que no podien gaudir de vacances i d’aquesta manera també es garantia la seva alimentació durant el mes de juliol perquè els menjadors escolars estaven tancats. En descobrir la injustícia social, vaig pensar que l’educació és un camí de transformació i promoció social. Amb els anys, com a catequista i monitor vaig sentir que la vida tenia sentit si la donem als altres… l’educació també és a la base de la meva segona vocació: la de jesuïta.

 

Quina és la teva major afició?

M’agrada molt nedar i llegir.

 

​

Continuem amb els estudis…

 

Què vas estudiar?

Vaig estudiar, primer de tot, Magisteri. En aquell temps era una diplomatura universitària. Per poder tenir una formació més multidisciplinària vaig començar, després del noviciat, els estudis d’Antropologia Social i Cultural. Finalment, ja com a jesuïta, vaig cursar Teologia a Roma.

 

​

En l’àmbit professional…

 

És la primera escola on treballes com a mestre? I si no és la primera, on vas treballar anteriorment?

No és la primera, sinó que vaig treballar dos anys a l’ESO de Jesuïtes Bellvitge i Jesuïtes Gràcia. Més tard, en acabar la Teologia i la meva formació a Roma, em vaig incorporar durant  quatre anys a la primària de l’Escola dels Jesuïtes d’Alacant. Durant aquest temps, he confirmat la meva vocació educativa de la mà de la pastoral. Ja sigui a l’educació formal com informal, perquè també he fet d’educador a diferents esplais i agrupaments escoltes. L’educació és un bon camí per transformar el món i construir el Regne de Déu.

 

A quins cursos i de quines matèries fas classe?

A 5è i a 6è de primària, ensenyo Castellà i Religió a dues classes i també sóc professor de Religió a 2n d’ESO NEI amb codocència amb la Lupe Roche i la Puri Tovar. És molt interessant acompanyar l’alumnat a la tercera infància i a l’inici de l’adolescència. A més, estic aprenent molt dels meus companys de feina i missió en tots els sentits.

​

Ens pots explicar què vol dir ser consiliari en una escola de jesuïtes i algunes de les tasques que tens aquí a Casp?

El consiliari vol portar la Bona Noticía de Jesús a tota la comunitat educativa. Intenta acompanyar els companys i companyes docents, l’alumnat però també les famílies, amb iniciatives com l’eucaristia familiar. A més de ser professor, formo part dels equips de pastoral de l’Escola, celebro les eucaristies ‒aquest any per seccions‒ i acompanyo els monitors i monitores del GCCC juntament amb la Saida Francia. També sóc catequista de confirmació a Joves Loiola i monitor de la proposta de continuïtat de la pastoral amb els universitaris exalumnes (Magis) al Casal Loiola. Espero poder col·laborar en tot allò que calgui perquè la comunitat educativa respongui als reptes del present seguint amb fidelitat creativa la tradició ignasiana.

​

Quina va ser la primera impressió quan vas arribar a Casp? Com et vas sentir quan vas venir a l’escola?

Vaig pensar que és una escola amb una gran tradició i amb moltes dimensions però alhora una comunitat educativa molt viva i dinàmica. Vaig sentir un gran respecte per la situació de la pandèmia, per com s’havia de respondre a aquest nou context, però de seguida els companys em van acollir molt bé.

​

Aquí a l’escola, t’ha passat alguna anècdota que vulguis compartir amb nosaltres?

Sí… em vaig trobar la Júlia Pérez al pati el segon dia de la meva incorporació. Va ser la meva alumna a Jesuïtes Gràcia fa uns anys. Li vaig preguntar què feia al col·le i em va dir que era mestra. En aquell moment vaig envellir de cop. És la primera vegada que tinc com a companya un antiga alumna.

 

 

 

I aquí acaba la nostra entrevista, esperem que després de llegir-la conegueu millor l’Òscar!!