Ja ho sabem. No podem negar-ho. Aquest any 2020 està sent estranyíssim. Són tants i tants els adjectius que podríem utilitzar per parlar del confinament o del curs que acabem d’encetar...! La frustració, la incertesa, el dubte i el protocol sovint omplen de foscor el que hauria de ser un panorama ple de llum. La vida en un col·legi, què és somriure i alegria, es veu reduïda a la màscara i el gel. Aquest any les nostres forces es concentren, doncs, a intentar normalitzar aquesta situació, a fer sentir els nostres alumnes que estan acompanyats i tranquils a l’escola. 

 

Aquest curs hem incorporat 2n d’ESO a la NEI. Tots els tutors/es i especialistes estan tirant endavant uns projectes nous i comencen a habituar-se a les particularitats que l’etapa presenta. L’alumnat, que ja coneix la NEI de 1r d’ESO, els ajuda a situar-se entre objectius de la setmana, inicis del dia i la llibreta vital. Hi estan posant un esforç extraordinari i moltes hores de dedicació. Arrencar un curs nou mai no és fàcil! 

 

Per contra, a 1r estem vivint una tranquil·litat que l’any passat no teníem. Ja coneixem els projectes i les activitats que hem de portar a terme i això ens dóna molta més seguretat que el curs passat. No obstant això, hem hagut de fer força canvis. Hem reduït les classes (de 50 a 25 alumnes) fet que ens impedeix fer codocència. Per aquest motiu hem hagut de donar un nou enfocament als projectes i hem dividit les activitats segons l’àmbit o l’assignatura a què pertanyen. D’aquesta manera, els alumnes tenen d’un mateix projecte les activitats de ciències que fan amb un docent i les de l’àmbit social-humanístic que fan amb un altre. 

 

Tot i els canvis i les afectacions que la pandèmia ens suposen, entre tots estem intentant mantenir el que creiem essencial en l’etapa i, com apuntàvem abans, vetllem per damunt de tot per l’educació i el benestar de l’alumnat que tenim a l’aula.