Tots els que llegiu aquest article ja sabeu que a Casp hem après molt més que uns coneixements acadèmics. I també sou conscients que la formació personal, cabdal, no és el final en el creixement dels valors ignasians que ens inculquen. Hi ha quelcom més. Allò que fa referència al servei als altres com a pilar vital que ens permet llevar-nos amb un objectiu i allitar-nos sabent que l’endemà hi haurà molta més feina a fer. I és que la defensa dels necessitats, dels pobres, i d’aquells que no han tingut la sort que nosaltres hem pogut gaudir, ha de romandre en la nostra voluntat de ser millors dia rere dia. Però no només. Hem de tenir l’ambició que aquesta manera de ser i de fer es transmeti entre generacions, només així aconseguirem, potser, la utopia que algun dia ja no sigui necessària la nostra ajuda permanent.

​

Els antics alumnes ja portem en els nostres estatuts fundacionals la voluntat que “la formació humana, social i cristiana rebuda al Col·legi Casp, pugui potenciar-se, renovar-se i actualitzar-se al llarg de la vida”.  I això ho hem interpretat fil per randa, de la forma el més àmplia possible, perquè tothom s’hi pugui encabir, però també el més estricta possible, per no apartar-nos del camí de la justícia. Fa anys que des de l’Associació d’Antics Alumnes de Casp lliurem el Premi Carrasco i Formiguera –un il·lustre antic alumne que també va donar la vida, literalment, per la seva fe en la justícia social i uns ideals polítics que la defensaven–. Aquest guardó, que es lliura a entitats que treballen per fer el món més just, seguint els valors ignasians, mereixia que, com es diu als nostres estatuts, pogués renovar-se i actualitzar-se. I així ho hem fet enguany.

​

En la darrera edició del Premi Carrasco i Formiguera, lliurat el passat 12 de novembre en el marc del 78è Dia de l’Antic Casp, es va guardonar la Fundació Ateneu Sant Roc de Badalona. És una entitat que es dedica a la promoció de l’educació i la formació dels infants i adolescents, i l’acollida de les persones nouvingudes, que ha estat vinculada sempre als col·lectius desfavorits, i actualment centra la seva feina en tres grans línies destinades a les persones en risc d’exclusió social: els infants, l’acollida de dones nouvingudes i la cohesió de la comunitat del barri.

​

​